El torero és, juntament amb el bou, l’autèntic protagonista de l’espectacle, encapçalant la seua quadrilla, constituïda per dos picadors i tres banderillers que l’auxilien en la lídia dels banyuts.
La seua tasca és conduir repetidament les envestides del bou de manera que resulte estèticament vistosa, prendre-li la mida en la sort de capot, dirigir-lo a la pica, col·locar-li les banderilles, temperar-lo en la sort de la muleta i, finalment, causar-li la mort per mitjà d’una espasa anomenada estoc de mort.
Este joc constant amb la mort, mostrant valentia, intel·ligència i art, són qualitats intrínseques d’un matador, que es definixen i es potencien en el seu procés d’aprenentatge.
Antigament, al torero se l’anomenava torejador i així es feia referència a tot aquell que, a peu o a cavall, entrava en la plaça a haver-se-les amb bous.
En el període en què les ensenyances taurines no tenien caràcter oficial, la formació del torero es feia de manera autodidacta, en capees o en espectacles populars. Els aprenents es basaven en l’observació immediata i atenta dels espases consagrats.
Etapes de formació del torero
En la primera etapa d’aprenentatge, l’alumne es fa torejador de jònecs, etapa en la qual únicament pot torejar jònecs (bous d’un any). Una vegada aconseguix ofici, passa al grau de noveller (o torejador de novells) sense picadors; ací, el jove pot donar mort a novells de dos anys. Posteriorment, arriba el moment de torejar bous de tres anys o bravatells, ja com a noveller amb cavalls.
La segona etapa és la de matador, en la qual el torero ha aconseguit destresa suficient per a desplegar amb estil i tècnica tots els terços de la lídia. Quan un noveller aconseguix els mèrits necessaris per a arribar al grau de matador, fa una correguda especial, denominada alternativa, cerimònia en què un mestre li conferix el birret de doctor en tauromàquia i el convertix en matador de bous. L’alternativa s’obté en qualsevol plaça de bous de primera categoria; no obstant això, generalment els matadors duen a terme la confirmació de la seua alternativa en places de particular tradició.
Actualment, el noranta per cent dels joves aspirants a matadors s’instruïxen en les escoles de tauromàquia, dirigides per mestres reputats. Les ensenyances taurines, que inclouen instrucció teòrica en les aules i classes pràctiques en les ramaderies i en les places, permeten posar a prova les aptituds dels alumnes i facilitar-los formació i oportunitats, ja que qui entra a l’escola, si no arriba a ser una figura tindrà, però, moltes oportunitats laborals dins del món del bou: banderillers, picadors, apoderats..., ja que l’objectiu del centre és formar persones de bé per al futur i que siguen ambaixadors de la tauromàquia.
L’Escola de Tauromàquia de València va ser fundat l’any 1983. Al llarg dels seus trenta anys d’història brillant, té una experiència acreditada i d’èxit en la formació de futurs toreros, i el mestre Enrique Ponce n’és el seu màxim exponent.
www.escueladetauromaquiavalencia.es